Crònica del showcase a la Casa Orlandai

El passat divendres 22 de maig vaig actuar en format de banda a la Casa Orlandai dins dels actes de DISCOgrafia com a part del showcase del Mamut Traçut.

Per aquesta ocasió vam comptar amb una xerrada – ponpencia sobre els estrats musicals i com afecta a Catalunya i també amb concert del sistemÄ suec. Podreu veure tota l’explicació i fotos en molt breu a elmamutdiscografic.com

Vaig actuar amb l’Adrià Mas, Dalmau Boada, Jordi Espinach i en David Reig. La recta final amb la cançó de “Psychedelic Trip”  i 1998 van ser molt enèrgiques i vam passar-ho realment bé.

Crònica d’actuar a Sant Boi de Llobregat

El passat 20 d’abril vaig actuar al Weller de Sant Boi de Llobregat. Va aradar-me molt tan el lloc, com el públic com l’ambient i la música.

L’amic Dino Ratso i altres companys me n’havien parlat bé i entenc el perquè.

Vaig tocar totalment desendollat per les condicions del local i el gran respecte dels assitents. Vaig procurar fer repertori diferent al de fa uns mesos a la mateixa ciutat perquè alguns amics repetien.

 

IMG-20150419-WA0002

 

 

 

Crítica del documental “This is The Unfinished Story of The Missing Leech”

Aquesta setmana el blog Abracabrant ha penjat una crítica molt positiva del documental “This is The Unfinished Story of The Missing Leech

Documental_imatge-b30b19fc51ffec3281a49bbd78bb2dc7

http://www.abracadabrant.net/musica#s1

 

 

Crònica d’actuar al 1r Concert de LAV Ràdio

El passat divendres vaig actuar a les activitats del 1r concert organitzat per LAV Ràdio a Barcelona. Va tenir lloc a Can Batlló de Barcelona.

Vaig compartir escenari amb en Dino Ratso acompanyat per El Sangre i amb la Mad’zelle.

Tenia molta afonia, fet que em va suposar haver de fer 3 cançons instrumentals i parlar més les cançons que no pas cantar-les. De forma improvisada la Martina/Mad’zelle i jo vam interpretar “Groovy Song” una dels temes que formarà part dels directes de Painted With Plums; el projecte que tenima  mitges.

Per una altra part vaig fer alguna peçá poc habitual i vaig inventar-ne dues sobre la marxa. 30 minuts d’imperfeccions de so però que en Marc Fort i en Francesc Aguilar, ; organitzadors de l’esdeveniment vana anar corregint amb gran “saboir faire”.

No només són genials persones i bons entrevistadors sinó que a sobre van tractar-nos de matrícula enel seu 1r concert com a LAV Ràdio.

Crònica d’actuar a Sabadell en format de banda

Ahir dissabte vaig actuar a Sabadell a la Sala Balboa. Un lloc molt recomanable i amb gent molt atenta. L’organització va ser també de matrícula – la gent de La Llançadora paguen molt la pena.

Vam compartir cartell amb Ran Ran Ran i en Jordi Ferreres en solitari.

El nostre amic i baixista Edu Mató no va poder venir a tocar o sigui que estàvem tristos i orfes, però d’última hora en David Reig va oferir-se per tocar el baix. Va venir a “l’assaig” de dijous o també conegut com a únic assaig i a volar. De fet va fer doblet, tocant també a 4 cançons del repertori de Ran Ran Ran.

Va ser molt xul·lo tot plegat. Una nit on vaig acabar per les parets, tirant cerveces sense voler i liant-la. No vaig trencar res però vaig demanar una fregona per netejar el terra.

Fotos de Rubén Izquierdo

balboa

balboa2

Crònica del Passi del documental a Manresa

El mateix diumenge 1 de març, però al vespre, vam assistir a un nou passi del documental “This is The Unfinished Story of The Missing Leech” realitzada per Plans Films.

Tot plegat va tenir lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa dins de la programació de març de Cineclub.

Va ser molt agradable veure tanta gent assistint a l’estrena al Bages del documental I un plaer poder fer col·loqui a posteriori.

Novament i seguint la tradició del cap de setmana un tracte molt bo que vam agrair i que va ser bàsic per a poder dur a terme l’activitat.

Crònica de tocar a La II Fira del Xapo de Manresa

El diumenge 1 de març vaig actuar a la II Fira del Xapo de Manresa. Va tenir lloc a la Plaça Gispert i coincidia amb els actes de la Fira de l’Aixada de la capital del Bages.

Va ser un concert pensat per acompanyar la fira i en concret el vermut. Va ser gradable veure cares conegudes o de gent que feia temps que no veia.

Un tracte de matrícula d’honor. Gent realment molt maca que en tot moment van posar per endavant el facotr humà! Va ser molt fàcil tractar amb Somiatruites, els organitzadors/es + la gent de les parades o asseguda a les terrasses.

M’ho vaig passar bé tot i el sol que com que és un factor que ningú pot controlar no em va afectar per res del món.

Vaig anar a per cançons mogudes i a xerrar poc.

Fotos fetes per l’Elena Matas.

Previous Older Entries