Ahir dissabte 29 de setembre de 2012 vaig actuar per 26a vegada, com a The Missing Leech, a Manresa; la primera en format de banda. Ja hi havia tocat a la ciutat com a membre de Marràs; però resultava inèdita fins a data d’avui una actuació com a The Missing Leech ben acompanyat.
Era una fita important per a mi a nivell personal i sobretot tenint en compte que el projecte, dos dies abans, complia 5 anys de vida.
Dins del marc de Banc de Proves de La Casa de la Música de Manresa i amb el segell de Raons de Pes; compartint escenari amb Puput vam gaudir de molts bons moments.
Compartir escenari amb l’Edu Mató, Adrià Mas i el Josep González com a recolzament, ja és una garantia de que ho passaràs bé, que tot anirà mínimament amb ordre i que aniràs recolzat per alguns dels millors músics de la comarca i a sobre del milloret en quan a persones.
Coincidint en hora amb el Barça, Quimi Portet, pluja i amb molts concerts gratuïts a la comarca i a Barcelona, vam sortir a tocar com si el món depengués de nosaltres i vam provar de donar el millor de nosaltres.
Tot i els errors, que sempre hi són; estic realment satisfet del concert amb una il·lusió que ens ho vam agafar i ens va permetre passar-ho tan bé que no puc descriure-ho.
La gent va arribar cap a la part final de l’actuació però m’agradaria agrair novament a tots i totes les que a pesar de la magnitud dels esdeveniments que hi havia; tot i així, van venir puntualíssims al concert o els que van ajudar-nos en algun moment o altre de la nit.
Vam tocar cançons com “1998”, “Somriu” habituals dels meus setlists però amb una orientació molt especial. Va caure la cara A i B de “Friends of Nacho Cano” i novament vam ”liar-la” amb Unicorns i Confusions. Vam procurar recuperar Surf Intro (Sexadelic Sounds) i fer un T.V. Crusaders divertit i canyero.
En definitiva valoro molt positivament el concert i nostre pas per la Sala Stroika tot i tenir descomposició i estar marejat.
Fotos de Madam Green..