Crònica de l’actuació de dissabte a Casserres

A l’espera de fotos del concert, fet que per desgràcia m’ha passat a les darreres actuacions.

Vama anar combinant cançons entre Sickbrain, The Missing Leech sol, The Missing Leech + Sickbrain. Realment el mal so ens va jugar una molt mala passada i ens va incomodar molt alhora de portar a terme el concert, però ho vam passar molt bé.

El tracte del local va ser molt bo, el menjar també i va ser molt agradable veure-hi cares conegudes.

Vaig tocar un parell de cançons noves que formaran part del futur tercer disc i 6 cançons en format de banda incloent una versió de Beat Happening i el tema ja a mitges amb Sickbrain; Tired Hippo.    

Crònica del pas per la Festa de Presentació del 18è Minifestival de Música Independent de Barcelona

Dijous a la tarda rebia la proposta de substituir a 1 dels 2 grups que estaven confirmats a actuar a la Festa de Presentació del 18è Minifestival de Música Independent de Barcelona que va tenir lloc ahir, dissabte dia 26 de gener de 2013.  Vaig accedir amb molt de gust, ja que significava quelcom especial, tenint en compte que sóc un habitual dels seus saraus des de 1999.

Tot i les dimensions del local, ja que vaig ser confirmat a darrera hora, vaig veurem obligat a reduir el meu concert a tocar sol. Em va ser impossible coordinar cap de les bandes que m’acompanyen en directe.

Vaig interpretar un repertori basat en “Trompetes a Holanda” i temes rars o nous amb pocs temes de les altres actuacions. Va funcionar molt bé i va ser molt gratificant rebre novament bon so; tots els 3 darrers bolos així va ser. Em va fer l’efecte que va funcionar.

Va ser també un plaer poder compartir escenari amb els Zelig, nous amb aquest nom; però veterans músics i amb en Gerard Civat i els Civets.

L’indret escollit va ser l’Espai Jove de Fontana, un lloc molt adient per a fer-hi concerts amb bon resultat i gran qualitat tècnica.

TheMissingLeechMinif1

TheMissingLeechMinif2

TheMissingLeechMinif3

The Missing Leech en directe al Minifestival de Música Independent de Barcelona. Fotos d’Oriol Shttp://dancingwiththeclown.blogspot.com.es/ Aquest és el seu blog i on hi podreu trobar una crònica del concert d’ahir nit.

Crònica de l’actuació a Sabadell

El passat divendres, dia 20 de juliol, vaig actuar al Pub Morrosko de Sabadell.

Actuació emmarcada dins del cicle de bolos que porta Lluís Rueda del Petit de Cal Eril/Murnau amb el seu segell Jacquard Recs.

A l’espera d’unes fotografies fantàstiques que hem van realitzar i que serviran per posar cara i color al concert, comentar que va ser una nit rodona i que l’actuació va funcionar molt bé.

Vaig interpretar vàries cançons noves “mogudes” com “Water of life” o “Friends of Nacho Cano” i la majoria de peces de tota la vida de The Missing Leech. El Morrosko estava ple i hi va haver bona resposta sobretot amb l’esclat final de “T.V Crusaders” per sobre de la barra.

Estic realment satisfet de com va sonar i del tracte rebut. Una dels indrets on més bé m’han sonoritzat d’arreu del planeta i amb excepcional rebuda per part dels organitzadors.

 

 

Nova crítica de l’actuació amb Gúdar a la Sala Undergound

La Fonoteca

“La noche la abrió otro grande, Maurici Ribera con su proyecto The Missing Leech. Como siempre, se tenía la batalla perdida de antemano con el fútbol, lo que hizo que empezara el concierto con poca gente, que entró en tromba a la Underground al poco del pitido final. Acompañándose por una guitarra acústica, alternó canciones más antiguas, en inglés, con las nuevas en catalán de su “Trompetes a Holanda” (2011), uno de los discos más recomendables del año pasado, como por ejemplo “Unicorns Psicodelics”, “Confusions” o “Us trobaré a faltar”, pedida expresamente por un fan.

Maurici es puro carisma y logra conectar desde el primer momento con el público, que acaba cantando con él las canciones, especialmente su pequeño hit “TV Crusaders”, que intercala con anécdotas de sus viajes tocando en los lugares más inverosímiles. No siempre es fácil entender una propuesta que se autodenomina anti-folk, pero The Missing Leech gana la partida por sus tablas sobre el escenario, buscando la complicidad de los asistentes con inteligencia pero sobre todo con unas canciones que se defienden solas incluso en un formato tan sencillo.

Acabar el concierto tocando subido a la barra de la sala empieza a ser su sello personal como ya hizo teloneando a su ídolo Daniel Johnston, otro héroe del lo-fi que, como Maurici, no paró nunca de grabar. A The Missing Leech hace mucho que lo escuchamos pero seguiremos atentos a todo lo que venga, pues seguro que será mucho y bueno.” 

Miguel Atienza

Crònica al blog de Time Out i al Digital de cultura Núvol” del concert de la Sala Bikini

http://blogs.timeout.cat/icanhearmusic/2012/04/20/tot-el-que-es-podia-esperar-de-daniel-johnston/

Crònica de l’actuació de Daniel Johnston on es meciona a The Missing Leech. Article de Marta Salicrú.

http://www.nuvol.com/noticies/la-rauxa-i-la-tendresa-de-daniel-johnston-the-missing-leech-i-esperit/

Crònica de l’actuació de Daniel Johnston on es meciona a The Missing Leech. Article de Laura Basagaña.