Crítica al Mondo Sonoro i aparició al Butxaca

Estic preparant un article on recolliré totes les webs que han mencionat que toco de teloner de Daniel Johnston. Ho faig perquè m’agrada tenir un record de tot on hi estic implicat no per ego personal.

http://www.mondosonoro.com/Critica-Discos/Hola-com-estas-Songs-by-Daniel-Johnston-Revisited/VV-AA/7222.aspx

Crítica del tribut a Daniel Johnston apareguda al Mondo Sonoro d’abril. És el recopilatori que vam editar la gent del Mamut Traçut l’any passat.

—————————————————————————————–
++ Article que en Borja Barbesà a fet pel Butxaca d’abril.

butxaca

L’agenda cultural de Barcelona

Daniel Johnston + The Missing Leech + Esperit!

Rock, pop

Dijous 19 d′abril 21:00
Bikini
Daniel Johnston
Bikini
Av. Diagonal 547,(CC Illa Diagonal)
 Les Corts
T. 933 220 800
Ressenya
Com transmetre l’admiració per l’obra de Daniel Johnston sense caure en frivolitats? Com acostar-se a la seva figura amb la mirada neta? Un corpus creatiu tan radicalment desprovist de cinisme i de distanciament com el que ens ocupa requereix, per força, una aproximació conseqüent, arravatadament subjectiva i, en la mesura del possible, lliure de prejudicis. Aleshores, no queda més remei que parlar d’un mateix quan s’ha de parlar de Daniel Johnston, de les emocions que provoca en el propi organisme l’escolta de les seves cançons.
Però no és fàcil posar en paraules segons què. Ara mateix necessitaria un escàner que radiografiés les parts internes del meu cos mentre estan sotmeses als estímuls de la música. Seria un bon invent, un polígraf aplicat al gaudi estètic: què li passa al pols quan arrenca l’estrofa de “To Go Home” amb allò de “Hope baby my mind won’t slip / Sailing on a sinking ship / Into the sunset and back”? I les vísceres? Què diuen les vísceres? Oi que es contrau l’intestí, degut a un atac d’esperança, quan escolto i ressegueixo “True Love Will Find You In The End”? El mateix pel fetge, que per força ha de canviar de color o de forma o de…
Però bé, això no és una pel·lícula de David Cronenberg, tot i que la idea em sedueix, i segurament toca posar-se a pensar una mica en el que ens podem trobar damunt de l’escenari de la sala Bikini. La qüestió és que, tanmateix, crec que el millor és no pensar-hi massa, no fer-nos massa idees perquè el que Daniel Johnston pot oferir avui en dia en un show en directe escapa ben segur de tota categorització més o menys habitual. Pel que fa a mi, esperaré el dia amb l’ànim serè, conscient que poder veure aquest home enfilat a una tarima de la meva ciutat ja és per si mateix un triomf. Durant les actuacions de The Missing Leech i Esperit!, els millors teloners imaginables per aquesta vetllada, estaré agraït pel bé que les cançons de Daniel Dale Johnston han causat en la meva sang, els meus ossos i el conjunt del meu sistema nerviós central.
Borja Barbesà publicat el 18/03/2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: